Com la seva història a diversos nivells, a GRIS tot és complex. Es tracta d’un joc de plataformes i trencaclosques molt satisfactori. És una col·lecció d’aquarel·les que cobren vida. És tota una obra d’art digital i, en definitiva, un joc que explora sentiments com l’esperança, el dol i la capacitat de reconstruir la vida després d’una pèrdua tràgica.

Cadascun dels nivells, exquisidament dibuixats a mà, es basa en una de les cinc fases del dol. Mentre descobreixes una manera de travessar aquests paisatges, van canviant de color. Comencen amb un gris monocrom (el que dona nom al joc) i gradualment es van omplint de color.

En aquests deserts i boscos verdosos s’hi amaguen lliçons. Per exemple, en el món submarí, que representa la depressió, aprens a aprofundir en les coses.

Malgrat el seu ritme serè i contemplatiu, GRIS és ple de sorpreses i de màgia. Transforma’t en una rajada per recórrer les coves oceàniques del laberint, vola pels aires al voltant de papallones, converteix la teva capa en un bloc de pedra sòlida per protegir-te del vent... De les cendres de la teva pena broten habilitats meravelloses.

A GRIS no et pots morir. Quan caus per un barranc o falles un salt, tornes enrere com si res no hagués passat. Les criatures ombrívoles com aquests ocells negres esfereïdors o les anguiles són mers obstacles que cal superar en el viatge.

GRIS integra de manera magistral tots els seus elements, acompanyats per una banda sonora molt delicada de la mà del grup de pop Berlinist. En un dels nivells, la música està tan ben sincronitzada amb l’acció que pots moure’t seguint la melodia.

Que no t’enganyi el nom, GRIS està ple de color. És una experiència inoblidable que ens recorda com sovint l’alegria, la pena i la curació formen part d’un mateix tot.