Les misterioses criatures que coneixem com a Pokémon no han parat d’evolucionar sense deixar de ser fidels a les seves arrels en el món dels videojocs, ja des del llançament dels primers jocs de Pokémon el 27 de febrer de 1996.

Tsunekazu Ishihara, president, director i fundador de The Pokémon Company, ha estat estretament vinculat a Pokémon des dels seus inicis fa 30 anys, impulsant contínuament innovacions. L’equip editorial de l’App Store conversa amb ell sobre la seva trajectòria a Pokémon fins ara, i sobre com planeja apropar Pokémon i persones encara més.

Ishihara és cofundador de Creatures Inc., un dels titulars originals dels drets d’autor de Pokémon. El 1998 va crear The Pokémon Company, que va començar gestionant les botigues Pokémon Center, nascudes de la idea de portar al món real les instal·lacions que apareixen al joc. Més tard, amb el llançament de peluixos i altres productes de marxandatge, l’any 2000 la companyia es va expandir per encarregar-se de llicenciar i supervisar produccions relacionades amb Pokémon.

«Sempre he cregut que connectar el món de Pokémon amb el món real ofereix possibilitats encara més emocionants», diu Ishihara.

«L’ambientació dels jocs de Pokémon va començar amb la regió de Kanto, seguida de Johto i després de Hoenn, que són similars al Japó real. El joc es va dissenyar com una aventura semblant a la que es pot viure a la vida real.»

A l’hora d’imaginar els mapes, el terreny i els entorns, l’equip va pensar en quins Pokémon encaixarien en un lloc determinat o quin tipus d’aventures hi voldrien viure. I per a molts jugadors, l’experiència de joc connecta amb vivències reals com ara atrapar insectes, pescar, criar animals o cultivar plantes.

«A poc a poc, ens vam adonar que potser la gent d’altres països també podia connectar amb aquelles mateixes experiències, cosa que va portar a l’expansió global de la franquícia. Es van incorporar més llocs i detalls del món real al joc i, amb ells, els Pokémon que podrien habitar aquelles zones.»

Per integrar-se encara més al món físic, l’equip va idear el Juego de Cartas Coleccionables Pokémon per afegir un element competitiu a la franquícia i, després va crear animes i pel·lícules per compartir l’experiència Pokémon amb qui no jugava als jocs. «Personalment, vaig trobar emocionant el repte d’apropar els elements de Pokémon a la vida real», diu Ishihara.

Una de les grans claus del seu èxit és que Pokémon està arrelat a la realitat. Cada criatura té una identitat pròpia curosament perfilada, amb una alçada, un pes, un comportament i unes condicions evolutives clarament definides, que donen forma a un món ric i creïble.

Alhora, la franquícia també deixa espai per a idees atrevides i per a la creativitat. «Quan vam decidir fer l’anime, el director em va preguntar: “Quin so fan els Pokémon?”. I jo li vaig respondre: “En Pikachu diu pika, oi?”», recorda Ishihara. «Així, com si res, van sorgir noves idees de manera espontània, i crec que aquest esperit és la raó per la qual la franquícia ha pogut triomfar en tants àmbits diferents.»

L’auge de les apps i els jocs de Pokémon a l’iPhone i l’iPad, presents en països i regions on les consoles potser no són tan habituals, va ser un altre factor clau de la seva expansió mundial.

Segons Ishihara, el llançament de Pokémon GO el 2016 «va suposar un abans i un després.»

«Al principi del desenvolupament de Pokémon GO, teníem un document de disseny enorme ple d’idees de tota mena. Però ens vam adonar que, si ho creàvem tot, el joc probablement seria tan complicat que ningú hi jugaria.»

En canvi, l’equip ho va reduir al concepte de llançar una bola per atrapar Pokémon en un mapa del món real, i així va néixer la primera versió del joc. La gent explorava llocs desconeguts a la recerca d’una captura i tornava amb Pokémon específics de cada lloc quan viatjava a l’estranger. En aquell moment, allò era una cosa totalment nova, i només va ser possible gràcies a les millores en la precisió del GPS i a l’adopció generalitzada de telèfons intel·ligents compatibles.

La visió d’Ishihara va mantenir Pokémon GO com un concepte senzill del qual podien gaudir fins i tot les persones que no solen jugar a videojocs, fet que el va fer atractiu per a un nou públic que abans no estava familiaritzat amb Pokémon.

Per sobre de tot, explica Ishihara, el que més gaudeix és el moment de descobrir una mecànica de joc radicalment nova, com ara atrapar Pokémon amb una precisió mil·limètrica gràcies a la tecnologia GPS.

El mode RA+ de Pokémon GO també fa que els Pokémon apareguin com si estiguessin allà mateix, al món real, a punt per ser atrapats o fotografiats.

Quan se li pregunta per les tecnologies que podrien ajudar a expandir el món de Pokémon en el futur, a Ishihara li interessen sobretot els dispositius fàcils d’utilitzar i molt interactius. «A mesura que la tecnologia de reconeixement espacial maduri, potser podrem crear un món on en Pikachu, fins i tot des de la distància, pugui saltar a la taula just davant teu.» Però els mons virtuals, assenyala, també podrien donar pas al món físic.

«Si poguéssim mostrar en Pikachu a través d’unes ulleres, per exemple, estic segur que el públic estaria molt content. Però si ho fas una vegada i una altra, crec que la gent al final s’acabaria avorrint. Crec que trobarien més divertit passejar pel món real, fer una mica d’exercici o anar a fer un volt amb un Pokémon que no sempre et fa cas.»

La recerca de la realitat, però, no està exempta de reptes. Ishihara posa l’exemple d’una criatura que mira un anime on l’Ash i en Pikachu viuen una aventura, i després s’adorm abraçant un peluix d’en Pikachu.

«Si una criatura somia anar de viatge amb en Pikachu, aquest somni es podria convertir en una experiència molt real. Però quan penso en la imaginació enfront de la realitat d’interactuar amb Pokémon que es mouen com si fossin reals, em pregunto si potser el somni de la criatura no és, en realitat, una millor experiència.»

«Pel que fa a la qualitat de l’experiència, crec que la imaginació que despertaven els inicis de l’anime o guanyar una partida del JCC Pokémon amb un Charizard llançant foc podria ser més potent. Fins i tot si veus un combat Pokémon davant dels teus ulls, renderitzat amb uns gràfics 3D preciosos, no estic segur que es pugui dir necessàriament que aquesta experiència sigui “real” de veritat.»

I en el seu afany per enriquir tant el món real com el virtual, Ishihara es planteja com pot crear noves experiències en aquestes realitats. La clau, diu, és tenir la ment oberta a la possibilitat que la resposta no sempre sigui la més evident.

De cara al futur, Ishihara comparteix la seva visió del que ens espera. I tot es redueix a un únic principi fonamental.

«Crec que el que hem de continuar fent és crear jocs divertits. Pot sonar abstracte, però al final tot es redueix a què la gent jugui als nostres jocs i els trobi divertits, i això no és una cosa que puguem dictar. L’important és mantenir-ho i, d’altra banda, no passa res si tota la resta canvia.»

Més enllà dels 151 Pokémon originals, ara ja n’hi ha més de 1.000. El ritme amb què s’afegeixen noves espècies i es diversifiquen les categories és molt diferent de fa 30 anys, i la individualitat de cada Pokémon s’expressa de manera més vívida. «Crec que, d’ara endavant, el nostre camí hauria de ser representar els Pokémon com a criatures vives més profundes i diverses», diu Ishihara.

I per als nombrosos fans de Pokémon d’arreu del món, comparteix aquest missatge:

«Durant els últims 30 anys, Pokémon ha evolucionat de la mà dels avenços tecnològics. I crec que els jocs i les eines que hem desenvolupat per a cada entorn en evolució han estat a l’altura. Estic segur que tothom trobarà alguna cosa que li encantarà en el futur de Pokémon. Per acabar, no us perdeu el Campionat Mundial de Pokémon d’aquest any i l’esdeveniment PokémonXP, que se celebraran a San Francisco (EUA)!»

©Niantic ©Pokémon/Nintendo/Creatures/GAME FREAK