Dir que Threes és simplement un altre joc de trencaclosques, és com dir que Beyoncé és una altra estrella del pop; Stephen Hawking, un físic teòric més; o Leonardo da Vinci, un pintor irrellevant. No guanyarà mai un Grammy o un Nobel, però la seva mecànica senzilla i el seu estil de joc desafiant et robaran el cor.

Ple de xifres (la majoria, 3), el joc sembla més complicat i intimidatori del que és. La simplicitat i estil de Threes el tornen addictiu. Per jugar-hi, només has de lliscar per combinar caselles amb els números 1 i 2, una acció que formarà una altra casella amb el número 3.

Un cop apresa la mecànica del joc, passes a la següent fase, on veuràs com es fusionen les caselles quan les combines amb xifres idèntiques (com dos tresos). D’aquesta manera, la xifra es dobla i l’espai s’allibera a la graella de joc. Com més elevat sigui el nombre de caselles numerades, més alta serà la teva puntuació.

Una vegada dominis la mecànica, tocar les caselles es convertirà en una experiència gairebé zen. Sí, de vegades necessitaràs sort per mantenir viva la partida, però d’altres et sentiràs invencible.

Divertit i a estones frustrant, Threes és el joc perfecte per jugar mentre fas temps.

Jugar-hi és tan senzill que pots fer un parell de partides mentre esperes el bus o la teva cita de Tinder, que fa tard. És tan important tenir un Grammy o un Nobel?